Ens hem tornat els llibres.

I ja han més que començat

els acomiadaments.

I avui ha tocat un altre

i avui m'ha tocat un altre.

Xerràvem com sempre i rèiem com sempre. Tot ha estat fàcil, també com sempre. I de sobte ens he vist tal com ens he imaginat.

Ens hem dit adéu. Ens hem dit da-da. Com sempre hem fet i sense gaires esforços. Un café al nostre café i un sopar dels nostres, de gordos.

Hem xerrat dels viatges que farem, cadascú per la seva banda, dels nostres futurs i dels nostres plans. Hem xerrat dels nostres passats i hem intentat respondre què és això de l'enyorança. Sense resposta. 

Ha marxat. 

He marxat.

What I was really hanging around for, I was trying to feel some kind of a good-by. I mean I've left schools and places I didn't even know I was leaving them. I don't care if it's a sad good-by or a bad good-by, but when I leave a place I live I like to know I'm leaving it. If you don't, you feel even worse.

I was lucky.