Pochis, presioso Pochis.

Ja mai més no faràs vint anys. Ja mai més no tornaràs enrere, que el temps només ens empenya cap avant, i ja està ben bé. I jo vull cantar-te, així, avui que en fas vint-i-nou. Avui que puc, que les mans no em tremolen i que em bullen els dits per dir-te paraules.

* * *

Hem passat ja molts, que no pas massa, anys junts. I potser no tenc les coses del tot clares, que no, que ho sabem tots, però sé cert que vull que això seguesqui així. Vull que t'inventis traduccions d'instruccions dels víkings; vull crear paraules noves i, si sorgeix, patentar quelcom des del terra de ca teva, on sigui que s'hi trobi. 

Vull cantar a cotxes, bussos i places. Vull cantar a la vida, que ens ha donat els uns als altres, i això és molt. Vull cantar a l'amistat, a la nit, al cel i al mar, que son tan nostres. Vull caminar per les parets amb la teva ajuda.

I vull, principalment, que tu també ho vulguis. Avui que tens vint-i-nou, i demà també. Avui que, tot i que no ho recordis, tu que ho recordes tot, avui que en cara tens força. Avui que encara et bull la sang.